Les sonates per a piano de Beethoven, al costat de les seves 9 simfonies, són unes obres molt importants del compositor. Què són les “sonates”? Quantes en va compondre Beethoven? Quines van ser les seves grans aportacions a aquest gènere musical?

 

 

Presentació del nostre pla

Aquesta és la primera d’un cicle de tres entrades dedicades a les sonates per piano de Beethoven. A l’entrada actual es parla de les sonates de Beethoven en general, mentre que dedicarem una entrada monogràfica de caire divulgatiu per a cada un dels tres moviments de la sonata núm. 8 op. 13 anomenada “Patètica”:

Presentació interactiva del primer moviment “Grave- Allegro di molto e con brio”: https://musikhana.com/sonata-piano-patetica-beethoven-grave-allegro

Presentació interactiva del segon moviment “Adagio cantabile”: https://musikhana.com/sonata-piano-patetica-beethoven-adagio

Presentació interactiva  del tercer moviment “Rondo: allegro”: https://musikhana.com/sonata-piano-patetica-beethoven-rondo-allegro

 

 

Què entenem per sonata?

Per sonata entenem una obra musical per un o més instruments solistes. Així doncs, parlem de sonates per a piano, sonates per a piano i violí, sonates per a clarinet, etc. El terme “sonata” ve de “suonare” (sonar, música instrumental) en contraposició al de “cantata” que deriva de “cantare” (cantar, música vocal).

Generalment s’estructura en tres moviments:

• Primer moviment ràpid: sol seguir la forma coneguda com a forma sonata, també conegut com a Allegro de sonata. Sol ser el moviment més extens format per tres parts anomenades Exposició, Desenvolupament i Reexposició
• Segon moviment lent: sovint també segueix la forma sonata, tot i que simplificat. És a dir, amb el desenvolupament central reduït a una espècie d'episodi de transició entre les parts inicial i final del moviment. En el cas de la Patètica, Beethoven utilitza la forma coneguda com a rondó
• Tercer moviment: en les sonates de compositors com Haydn o Mozart acostumen a seguir la forma del Minuetto i trio, mentre que en Beethoven sol seguir la forma del Scherzo. En la sonata Grande sonate Pathétique, aquest moviment segueixen la forma rondó-sonata que amalgama caracterísitques del rondó i de la forma sonata

Com a resultat, s’obté un contrast entre moviments ràpids i brillants, amb el moviment lent central.

 

Sonates per a piano de Beethoven

 

Beethoven va compondre 32 sonates, les quals no han estat mai superades pel que fa a grandiositat de la seva concepció ni per la seva categoria musical. Així doncs, són un capítol important de la producció de Beethoven. Van ser compostes entre els anys 1795 i 1822.

Semblantment a les seves nous simfonies, les sonates també reflecteixen el caràcter revolucionari de Beethoven i marquen la transició entre el Classicisme i el Romanticisme.

Algunes de les seves sonates contenen moviments tempestuosos, apassionats i  gairebé “bruscos”. Ara bé, sap combinar a la perfecció aquest tipus de passatges d’altres moviments molt més melòdics, suaus i dolços.

Tot i que es manté fidel a la forma sonata heretada de compositors clàssics com Haydn o Mozart, ell innova aspectes impensats fins aleshores.

En són una mostra els següents aspectes:

• Compon sonates a dos, quatre i fins i tot a 5 moviments apartant-se de l'esquema a tres moviments ràpid-lent-ràpid
• Introdueix plantejaments formals nous (fugues, scherzos, la forma de tema amb variacions...)
• Presenta sonoritats noves i un estil molt més expressiu típic de la revolució romàntica

 

 

 

Sonata de Beethoven núm 8 op. 13, “Patètica”

 

 

Estem davant una de les obres més conegudes del compositor. Va ser escrita entre els anys 1798 i 1799 quan Beethoven tenia 28 ó 29 anys. És l’obra més avançada del seu primer període compositiu.  Va estar dedicada al Príncep Karl von Lichnowsky.

El sobrenom de “patètica” és possible que li hagués atorgat el propi editor i que Beethoven l’hagués acceptat. Deriva del caràcter solemne del primer tema “Grave” del primer moviment.

Consta de tres moviments, essent el primer el més complexe de llarg i també el més extens:

• Grave, Allegro di molto e con brio
• Adagio cantabile
• Rondó: Allegro

El primer i últim moviment tenen un caràcter apassionat i tumultuós, mentre que el central (Adagio) és tranquil i molt més dolç.

Es impossible establir una durada “definitiva” de cada moviment perquè pot variar ostensiblement entre els intèrprets. Per posar un exemple, l’Adagio a mans de Glenn Gould dura 4’43”, mentre que Claudio Arrau proposa una versió molt més lenta que dura 6’19”. O el Rondó final a mans de Glenn Gould dura 3’46” mentre que la versió de Fischer dura 4’40”. La diferència també és fa notòria en el cas del primer moviment, si bé podem establir una durada aproximada de 9’40”

Per últim dir que estem davant una sonata amb molts dels trets distintius de la música pianística de Beethoven, és a dir, textura densa, ús freqüent d’octaves, forts contrastos, intensitat.

 

 

Tastets musicals

Per acabar, escoltem uns exemples de sonates de Beethoven que de ben segur et resultaran familiars

Wilhelm Kempff: Primer moviment núm. 14, op. 27 “Clar de lluna”

 

 

Daniel Barenboim: Sonata No. 20 in Sol Major, Op. 49 Núm. 2, primer i segon moviments

Daniel Baremboim: Sonata núm. 14, op. 27 ‘Clar de lluna’

Daniel Barenboim: Sonata No. 8, op. 13 (Pathetique)

Murray Perahia: primer i segon moviment de la Sonata núm. 14, op. 27 “Clar de lluna”:

 

Per saber-ne més

En primer lloc, una selecció de fonts d’informació bastant elementals sobre el tema

Fonts bibliogràfiques bàsiques

• Blanquer, Amando (1989). Análisis de la forma musical (Curso teórico-analítico). Madrid: Piles
• Casabancas, Benet (1995) Las tonalidades y su significado: una aproximación Quodlibet, núm. 2, pàg. 3-18 recuperat de https://www.scribd.com/document/285574275/Las-Tonalidades-y-Su-Significado-Una-Aproximacion
• Chiantore, Luca (2001) Historia de la técnica pianística. Madrid, Alianza Música
• Chiantore, L. (2007) Beethoven en la historia del piano: algunos apuntes [arxiu en PDF] recuperat de https://descargalibros.xyz/beethoven-al-piano-luca-chiantore-OTc4ODQ5MzczNTc2MC8xNjk0MDY2.html
• Fernández de Larrinoa, Rafael. Historia de la música. Las tres edades de la música occidental [història de la música online], unitat 14 “Formas y géneros musicales de Clasicismo”, recuperat de https://bustena.wordpress.com/historia-de-la-musica-online/el-clasicismo-musical/unidad-14/
• Forma sonata. (2017, 5 de març). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 1 juny 2017. Recuperat de https://ca.wikipedia.org/wiki/Forma_sonata
• Gener, Ramon (2014) Si Beethoven pogués escoltar-me. Barcelona: Ara llibres
• Jay Grout, Donald, Palisca, Claude V.; Burlholder, Peter (2015) Historia de la música occidental. Madrid: Alianza Música
• Ludwig van Beethoven. (2017, 16 de maig). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 16 maig 2017. Recuperat de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ludwig_van_Beethoven&oldid=18446740.
• Llàcer, Francesc (2006). Guia analítica de las formas musicales para estudiantes. Madrid: Real Música
• Madariaga, Luis de (1997) Dicionario básico de la terminología musical, Madrid: Alpuerto
• Massin, Jean i Brigitte (2012 ). Ludwig van Beethoven. Madrid: Turner
• Randel, Michael (2009) Diccionario Harvard de Música. Madrid: Alianza Editorial
• Rio, Aurora del (2012) Análisis sonata op. 13 de Beethoven [article en PDF], recuperat de https://www.scribd.com/doc/112779309/ANALISIS-SONATA-OP13
• Rosen, Charles (2005) Las sonatas pera piano de Beethoven. Madrid: Alianza Música
• Vallora, Edgar; Poggi, Amadeo (2005). Beethoven: repertorio completo. Madrid: Cátedra,

Altres recursos especials (en anglès)

Per últim, unes quantes recomanacions de gran interès si bé són en anglès i per a paladars exigents:

 

• Exploring Beethoven’s sonatas [MOOC, curs online gratuït de Jonathan Bliss, publicat per Coursera], a https://www.coursera.org/learn/beethoven-piano-sonatas
• Recitals-conferències d’András Schiff al Wigmore Hall de Londres el amig del 2006, sobre les sonates de Beethoven. Següent link correspon a la Sonata núm. 8. Arxiu d’àudio en anglès. http://download.guardian.co.uk/sys-audio/Arts/Culture/2006/11/09/pathetique.mp3
• La totalitat d’aquestes conferències també consultable a la web del Wigmore Hall: https://wigmore-hall.org.uk/podcasts/andras-schiff-beethoven-lecture-recitals
• Selecció molt àmplia de llibres i recursos sobre Beethoven (la gran majoria en anglès) a “Books about Ludwig van Beethoven”, recuperat de http://www.lvbeethoven.com/Biblio/BooksLife.html