Brahms, a mans de Farré i Coll

Fa just vint anys, els dies 19, 20 i 21 de gener del 1998 Miquel Farré i Ramon Coll van gravar a l’Auditori Alfons Sala del Centre Cultural de Terrassa un disc amb obres per a piano a quatre mans de Brahms. Un gran disc de “Columna Música” que avui recordem.

Columna musicaEfectivament el pianista terrassenc Miquel Farré i el menorquí Ramon Coll van oferir recitals a quatre mans commemorant el centenari de Brahms.

El disc conté algunes de les obres més conegudes de Johannes Brahms, interpretades de forma brillant, neta i vibrant, i és per això que considerem oportú fer-ne un just recordatori.

 

Comprova tu mateix si et resulten o no familiars les següents peces: segur que sí!!

 

 

El repertori del CD està format per següents obres:

  • Danses hongareses: les 12 primeres danses hongareses pertanyents al primer i segon quaderns, més les dues primeres del 3r quadern
  • Valsos per piano a quatre mans, op. 39. Total de 16 valsos
  • Variacions sobre un tema de Robert Schumann per a piano a quatre mans, op. 23, tema i 10 variacions

 

 

Des d’aquí podràs accedir a qualsevol peça del CD:

 

 

 

Johannes Brahms: Danses hongareses

Image result for columna musica brahms 4 mansBrahms compongué les Danses hongareses entre els anys 1852 i 1869. Van ser publicades en dos quaderns el 1869 i dos quaderns més el 1880. Les va publicar sense número d’opus perquè no les considerava originals.

Brahms havia conegut les melodies del zíngars d’Hongria en bona part perquè va tocar repertori d’autors menors d’origen zingar com Sarkozy, Windr, Merty, Kelerm Rizner, Travnik en els concerts que va fer a tavernes i cerveseries d’Hamburg per tal de sobreviure acompanyat del  violinista Hoffmann, més conegut com Eduard Remenyi.

Són peces breus i que, curiosament van donar un bon rendiment econòmic a Brahms.   Va compondre aqeustes 21 danses com peces per a piano a quatre mans, tot i que ell mateix les adaptaria un temps més tard a peces per a piano a quatre mans. De totes aquestes danses s’han fet arranjaments orquestrals per a tots els gustos.

 

 

La professora Magda Polo descriu així aquestes danses a la caràtula del disc:

Aquestes danses hongareses, totes escrites en compàs de 2/4, posseeixen els trets característics de les músiques bohèmies, com trèmolos -imitacions del violí i el címbal- síncopes, desplaçaments rítmics, acceleracions progressives, lànguides terceres, ornaments extravagants, contrastos de temps -característics de  les czardes (danses de taverna)- amb alternança de temps lents -generalment en to menor, anomenat lassus– i temps ràpids – en to major anomenats friskas (dansa sisena), i molta energia en al seva interpretació (com per exemple  la de la dansa més popular de totes, la cinquena). Calia aconseguir amb el piano a quatre mans els efectes que poden provocar els violins o els talons dels ballarins (dansa quarta)

 

Anàlisi formal de la dansa hongaresa núm. 1

La dansa hongaresa segueix la forma ternària A-B-A.

La secció A consta de dos temes musicals clarament diferenciables que hem anomenat “a” i “b”. L'”a” és l’embriagador tema que sona així:

Mentre que el “b” comença amb una característica successió de tresets fàcil de reconèixer:

En el cas de la secció intermitja els temes  són molt breus i es repeteixen de forma idèntica (a la partitura apareixen els clàssic signes de repetició), és a dir que sona c – c -d -d

Anem a veure com sona el “c”

L’esquema final és el que podem apreciar al següent esquema:

Esquema formal de la dansa hongaresa núm. 1 de Hohannes Brahms. Forma ternària

 

Aquesta és la versió que fan les pianistes Khatia Buniatishvili  i Yuja Wang d’aquesta dansa:

I aquesta seria la versió orquestral de la mateixa obra a càrrec de l’Orquestra Simfònica de Göteborg sota la batuta de Dudamel:

 

 

Intèrprets: Miquel Farré i Ramon Coll

Per últim, i no menys important, que podem dir dels intèrprets Miquel Farré i Ramon Coll?

 

 

Miquel FARRÉ

Imatge de la web de Miquel Farré

  • Nascut a Terrassa (Barcelona) el 1936, Miquel Farré és un dels pianistes més destacats de la seva generació i amb més prestigi internacional
  • Virtuts que li són àmpliament reconegudes són la seva musicalitat, força temperamental i poder comunicatiu
  • Va formar-se amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Pierre Sancan, Stefan Askenasse i Wilhem Kempff. Guanyador als 18 anys del Primer Premi Internacional Maria Canals, és guardonat amb les màximes distincions que atorga el Conservatori Superior de Música de Barcelona: el Premi Extraordinari, el Premi d'Honor de Virtuosisme i el Premi Onía Farga
  • La brillant trajectòria de Miquel Farré inclou múltiples recitals i actuacions amb orquestra per Europa i els Estats Units amb les quals ha obtingut grans èxits de públic i crítica
  • Ha tocat amb directors com Eduard Toldrà, Manuel Oltra, Joan Lluís Moraleda, Albert Argudo, Gonçal Comellas, Jordi Mora, Edmon Colomer, Anton Nanut, Cornel Dumbraveanu, Nicholas Roth, Jan Krenz
  • Ha col·laborat amb diversos músics entre el quals -a banda de Ramon Coll, Montserrat Alavedra, Sofia Puche, Gonçal Comellas, Rodney Friend, Radu Aldulescu, Jean-Pierre Rampal, Trio Pasquier, Quartet Sonor, Brodsky String Quartet, London Soloist's Ensemble
  • Destaquen gravacions seves d'obres d'Enric Granados, Johannes Brahms i la integral de Frederic Mompou
  • Compta amb estrenes absolutes d'obres de compositors catalans com el Concert per a piano i cordes de Xavier Benguerel, la Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra i Camins somorts de Francesc Taverna-Bech, Chez Garcia Ramos de Joan Guinjoan, Concert clàssic per a piano orquestra de Delfí Colomer
  • Miquel Farré és Catedràtic del Conservatori Superior de Música de Barcelona i ha realitzat cursos i master class a Europa i els Estats Units
  • A banda da ela música, Miquel Farré és mestre internacionals d'escacs

 

Ramon COLL

Imatge de la web de Ramon Coll

  • Neix el 1941 a Maó. Pertany a una família de músics. Celebra el seu primer concert amb orquestra als 11 anys, interpretant el Concert per a piano núm. 1 de Beethoven.
  • Amb 14 anys finalitza els estudis al Conservatori, obtenint el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions. L'any següent inicia els estudis de perfeccionament amb Jaume Mas Porcel, deixeble d'Alfred Cortot
  • L'any 1960 es trasllada a París per treballar amb Magda Tagliaferro i ingressa en el Conservatori Nacional Superior de Música de París. Allà segueix els estudis de perfeccionament durant els següents quatre anys. Té l'ocasió d'estudiar sota la direcció de Vlado Perlemuter i Lélia Gousseau.
  • Durant la seva trajectòria professional ha tingut ocasió de conèixer i aprendre de músics de prestigi mundial com Joseph Morpain, Emil Gilels, Sviatoslav Richter,
  • Ha fet una carrera concertística intensa obtenint èxits (Estats Units, Sud Amèrica; Rússia i Polònia...)
  • L'any 1989 la seva intensa vida professional es veu incrementada per la creació d'un grup de cambra conjuntament amb Gonçal Comellas (violí) i Marçal Cervera (violoncel). En aquest període la formació manté una gran activitat cambrística, interpretant les obres més importants del repertori per a trio
  • Ramon Coll ha dut a terme una intensa activitat docent ocupant diverses càtedres de piano a conservatoris catalans i espanyols. Actualment exerceix com a Cap de Departament de Piano del Conservatori Superior de Música de Palma
  • El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

 

Lectures recomanades

Indubtablement en aquest cas és més interessant ESCOLTAR que llegir, però sempre podem aprendre i molt de lectures com les següents. Segur que tens propostes per a compartir amb tots nosaltres que seran molt ben rebudes! 

 

FERNANDEZ DE LARRINOA, Rafael (2016). Una breve historia de la música zíngara, [entrada blog] Historia de la música. Las tres edades de la música occidental. Recuperat de https://bustena.wordpress.com/2016/02/25/una-breve-historia-de-la-musica-zingara/

› Johannes Brahms. (2018). Wikipedia, La enciclopedia libre. Data de consulta: 12 gener 2018 des de htps://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Johannes_Brahms&oldid=104930998.

  GEIRINGER, Karl (1984) Brahms. Su vida y su obra. Madrid: Altalena

›  POLO, Magda (2011) Música pura y música programática en el Romanticismo. Barcelona: Colección L’Auditori

›  Ramon Coll i Huguet. (2017). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 14 gener 2018, de https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Coll_i_Huguet

 

 

 

 

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies