ELS NOSTRES REFERENTS

Tots tenim les nostres lectures, músiques, pel·lícules o artistes preferits. Cada etapa de la nostra vida va acompanyada d'unes músiques molt particulars que queden arxivades a la nostra memòria com una espècie de banda musical. 

Ara aquí ens animem a compartir amb vosaltres una selecció de 8 d'aquests referents nostres. Com podeu imaginar, haguéssim pogut incloure altres autors, programes televisius o webs, artistes o professors, però NO cal patir perquè ja hi haurà ocasió de parlar-ne en altres espais!

ROBIN WILLIAMS

Més enllà dels nostres gustos cinèfils, comencem precisant que ens estem referint a la Robin Williams dissenyadora, no al Robin Williams actor

Robin Williams ha publicat un llibre genial dedicat al disseny per als qui no som dissenyadors: The Non-Designer's Design Book. Es tracta d'un llibre per llegir sense pressa i amb paper i llapis al costat.

Williams sap exposar amb claredat i pragmatisme el que ella considera els quatres principis bàsics per a dissenyar qualsevol tipus de document (web, cartell, tarja de presentació, carta, programa...), però el que més ens enamora d'aquest llibre és el seu to.

Tracta cadascun d'aquests principis fonamentals (Proximitat, Alineació, Repetició i Contrast) en un capítol monogràfic i s'acompanyen d'una bon grapat d'exemples pràctics i exercicis. Els darrers 4 capítols estan dedicats a la tipografia i no perden gens ni mica l'interès.

Williams ha escrit monografies més especialitzades sobre el disseny a la web i l'ús de la tipografia com un element més en disseny. No cal dir que són igualment recomanables.

És un llibre fet amorosament. Emana generositat pels quatre costats. The Non-Designer's Design Book ens ha ensenyat a observar el món amb una nova mirada més viva i ha estimulat el nostre instint creatiu


T'oferim alguns links amb informació relativa a l'autora i els seus llibres:

MARIA JESÚS CAMINO

És el torn de posar en relleu una web i els blogs de Maria Jesús Camino, una professora de música única amb sòlida formació musical

Els seus blogs estan molt focalitzats a l'ensenyament musical a Primària i Secundària, i molt en particular en l'aplicació de les noves tecnologies a l'aula. Ella mateixa ha creat multitud de materials en aquesta línia sota la llicència Creative Commons, i a part d'això es dedica a recopilar, comentar i compartir materials i blogs creats per col·legues seus.

Hi ha algú que ha qualificat aquesta professora d'autèntica "màquina", i és que a banda de docent i gestionar els seus 3 blogs, dóna conferències sobre l'ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) en l'ensenyament de la música i n'escriu articles.

La seva vitalitat, ritme i passió traspuen en tot allò que fa. Considerem la seva Web i blogs d'obligada consulta per descobrir aplicacions i recursos insospitats. Hi trobarem molt d'interès malgrat no siguem docents

Una dada: El seu blog "Blog Recursos Musicales" ja ha arribat, en 18 data d'agost del 2016, a les 7.889.368 visites. Ho trobo impressionant... i significatiu!


Web de Maria Jesús Camino:

JULIE DIRKSEN

Es el torn de referir-nos all llibre Design for how People Learn, de Julie Dirksen: un llibre amè, ple d’excel·lentes metàfores i consells adreçat als dissenyadors de cursos online

Ens ajuda a col·locar l’estudiant al centre de les nostres mires i no defallir en aquest objectiu; a entendre el procés d’aprenentatge; a comprendre les seves necessitats. Ell ha de saber si fa les coses correctament a mida que avança el curs; sentir-se acompanyat; sentir que allò que fa li és rellevant; s’ha de sentir actiu i rebre el feedback adequat

Partint de la base que l’atenció és limitada, quines tècniques concretes ens poden funcionar per facilitar la seva atenció, el seu interès, el se compromís?

  • Contar històries
  • Sorprendre
  • Mostrar les coses per parts
  • Mostrar com ho fan els altres: comportament imitatiu
  • Estimular els seus hàbits
  • Fer-los sentir els herois del procés formatiu
  • Proporcionar reptes
  • Crear un sentit de necessitat, de rellevància a allò que s’està fent
  • Presentar conflictes en els escenaris creats
  • Mostrar i no explicar
  • Crear dilemes interessants
  • Provocar amb els continguts o dissenys una ressonància emocional sobre l’usuari
  • Crear curiositat
  • Interacció social: col·laboració, negociació, ajuda
  • Poca competició
  • Bon disseny (equilibrat, contextualitzat...)
  • Humor
  • Fomentar els premis intrínsecs i no els extrínsecs


Com recordem? Com aprenem? Com podem atreure l’atenció dels nostres aprenents? Com establir les nostre metes i objectius en cada curs en particular? Com valorar si tirar endavant un curs o no?


T'oferim alguns links amb informació relativa a l'autora i els seus llibres:

BENJAMIN ZANDER

La primera cosa que atreu de Zander és la seva passió, entusiasme, energia. El manté quan dirigeix, quan dóna conferències o és entrevistat, escriu, dóna classes...

Aquesta passió la percebràs tant en el llibre Llibre The Art of Possibility, escrit amb la seva segona esposa, professora de ioga i terapeuta Rosamund Stone, com en una de les seves conferències que també volem posar molt en relleu: The transformative power of classical music a la TED Convesation, la qual (en data 20 d’agost del 2016) ja ha rebut 7.881.039 visitants!

Al final d’aquest text t’hem indicat el link a la seva conferència The transformative power of classical music i una molt bona síntesi del seu llibre que ens ocupa. No voldríem que et limitessis a aquest resum: pensa que ho he fet per estalviar-nos feina nosaltres: i és que havíem acumulat tantes i tantes cites preparant aquesta ressenya que ja no sabíem per on començar!

Insistim a dir que no és el contingut el que més importa sinó l’energia vital que el sosté: l’ètica, el caràcter... I els que hem tingut la sort de veure Zander dirigir en directe també hem percebut aquesta mateixa energia i aquest mateix director d’orquestra diferent a la gran majoria. Un director exigent en escena però proper al músics i càlid amb el públic en els entreactes.

Quines són algunes de les idees que tracta Zander al llibre?

Hi incorpora moltes de les anècdotes que ja li podem sentir en conferències i que podem veure en vídeos per Internet, però aquest format permet un grau major de reflexió, incorporar documents escrits de gran valor i altres recursos que en les conferències no es poden integrar fàcilment

Zander reflexiona sobre la direcció d’orquestra i el lideratge, i enriqueix aquests pensaments amb anècdotes personals que inspiren la nostra vida real. La seva visió de l’error no com a horror sinó com a camí per la superació, per exemple, denota una extrema vitalitat: es tradueix en un model pedagògic transcendental.

El llibre denota sinceritat de dalt a baix. Agradarà més o menys aquest tipus de llibre però si més no, aquest és sincer. Seguint amb l’error, veiem la metàfora que ens regala:

MISTAKES CAN BE like ice. If we resist them, we may keep on slipping into a posture of defeat. If we include mistakes in our definition of performance, we are likely to glide through them and appreciate the beauty of the longer run.

Zander, Rosamund Stone; Zander, Benjamin. The Art of Possibility: Transforming Professional and Personal Life (p. 102). Penguin Publishing Group




Ara bé, en essència els autors del llibre pretenen donar-nos unes pautes o aprenentatge per convertir les nostres vides en una explosió de possibilitats i energia, d’aquí el títol. És un joc no competitiu en el qual podem fer aliances amb aquells que tenim al costat compartint els mateixos objectius. És el que anomena joc col·aboratiu, que desenvolupa a uns nivells molt fins:

Let’s invent a form,” she said, “that allows us to contribute to each other, and let’s set a distance that supports us to be fully ourselves. (...) I settled on a game called I am a contribution. Unlike success and failure, contribution has no other side. It is not arrived at by comparison. All at once I found that the fearful question, “Is it enough?” and the even more fearful question, “Am I loved for who I am, or for what I have accomplished?” could both be replaced by the joyful question, “How will I be a contribution today?” (...) In the game of contribution you wake up each day and bask in the notion that you are a gift to others. In this new game, it is not as though the question of where you stand disappears, or how important you are, or how much money you hope to make. However, just for the moment, those concerns are packed away in a box of another name, where life operates under a different set of rules

Zander, Rosamund Stone; Zander, Benjamin. The Art of Possibility: Transforming Professional and Personal Life (p. 58). Penguin Publishing Group


T'oferim alguns links amb informació relativa a l'autora i els seus llibres:

SUSAN WEINSCHENK

El llibre 100 things every designer needs to know about people. The Psichology of Design, de la doctora en psicologia Susan Weinschenk és transparent: aplicar la ciència del comportament en el disseny de les webs, softwares, aparells mèdics, presentacions o espais físics de naturalesa ben diversa.

Ens ofereix continguts rigorosos científicament sota el paraigües d’una estructura diàfana, una presentació acurada i ben il·lustrada. És dels llibres que queden plens de post-its per marcar punts d’interès. És divulgatiu.

És un llibre en la mateixa línia que el comentat de la Robin Williams: profusió d’amabilitat i generositat. Aquest també ens invita a consultar enllaços, llegir articles, veure vídeos... de manera que si volem revisar els recursos que en recomana a cada una de les 100 fitxes de que disposa el llibre, podem realment passar-nos dies i dies entretinguts amb la seva absorbent lectura: cadascuna d’elles és com un pou de saviesa.

Les “100 idees que els dissenyadors has de conèixer sobre el comportament de les persones abans de posar-se a dissenyar” s’exposen en capítols molt breus (de poquetes pàgines) repartits en 10 capítols. Aquests títols són els següents:

  • How people see
  • How people read
  • How people remember
  • How people think
  • How people focus their attention
  • What motivates people
  • People are social animals
  • How people feel
  • People make mistakes
  • How people decide


Com veiem, com funcionen els nostres mecanismes d’atenció, què ens motiva, com reaccionem davant determinats estímuls visuals a la pantalla com l’element humà o determinats colors, com reaccionem davant diferents tipus d’interaccions...?

Més enllà del seu pragmatisme, vam quedar fascinats llegint les exposicions de Weinschenk.

Ajuda a la persona que ha de dissenyar webs o cursos online, per exemple, a conèixer les necessitats de la persona amb qui t’has de comunicar. Només així podrem saber quin trucs ens podran ser útils per a facilitar la tan desitjada comunicació: des de la tipografia, tria de colors, disposició dels diferents elements a la pantalla...

T'oferim alguns links amb informació relativa a l'autora i els seus llibres:

JACK FOSTER

És el torn de parlar del llibre de Jack Foster How to get ideas, que trobem senzillament formidable, i del qual podem trobar la versió en castellà sota el títol Como generar ideas (publicat per Editorial Centro de Estudios Ramon Areces)

Com el de la Robin Williams, és un dels nostres llibres de capçalera. De fet, ens vam animar a llegir-lo per un comentari que ella mateixa en va publicar a la secció de bibliografia de The Non Designer’s Design Book. Veiem de quina manera no massa convencional el citava a “Fonts”:

Resources

Ideas and Concepts

How to get ideas Jack Foster; illustrations by Larry Corby. Berrett-Koehler-Publishers. I Love this book


Creiem que ja t’hauràs fet una idea que el tema del llibre que tracta el professor de publicitat Foster, s’enquadraria dins el que podríem anomenar “creativitat".

La gran protagonista del llibre és la creativitat que tots nosaltres tenim dins nostre i que massa sovint desconeixem.

És un llibre que et recomanem si vols desterrar molts mites sobre aquesta temàtica i et remoguin el teu vessant creatiu. T’oferim algunes pistes en forma de cites perquè t’ensumis l’estil del llibre:

The fun came first, the better work second. Having fun unleashes creativity. It’s one of the seeds you plant to get ideas (...) If it’s not fun, you’re wasting your life. Don't waste yours. Have fun


Getting an idea depends on your belief in its existence. And upon your belief in yourself. Believe


Failure is the mother of all creativity. My advice to any body who wants to be creative is to get into something that will fail (...) Fail is never permanent. Too often people who haven’t never failed anything think that failure’s a disaster, and so they’re afraid to go to the edge of what’s possible


Work create work, effort creates effort, and ideas create ideas


Importància de la nostra actitud: per ser creatiu cal ser oberts, saber mirar i escoltar activament (no simplement veure o sentir sense gairebé ni atenció), experimentar, fer coses noves, combinar, rodejar-se de persones sanes o millor dit i parafrasejant a David Ogilvy “Get rid of sad dogs” (seria una cosa així com alliberar-se de la influència de les persones emocionalment tòxiques)...

Al final d’aquesta ressenya incorporem un link a una web dedicada genèricament a la ”Creativitat” perquè els seus continguts són deliciosos i inclou una petita però excel·lent selecció de lectures que ja han esdevingut clàssics. Te les recomanem ferventment malgrat no tingui una temàtica musical directa.

Els fracassos ens apunten cap a una altra direcció, diu Foster: sempre en haurien d’ensenyar alguna cosa essent la nostra actitud essencial. Aquest discurs ens recorda molt el de Zander, i de fet ambdós coincideixen en exposar l’”experiment del 9 punts i les 4 línies” com a exemple de la nostra tendència a limitar-nos nosaltres mateixos la nostra creativitat. Vegis’s un vincle a un vídeo sobre el tema més avall

T'oferim alguns links amb informació relativa a l'autor i els seus llibres:

KEN ROBINSON

Ken Robinson és un educador molt conegut pels seus llibres i conferències. En un dels links inferiors podràs localitzar una conferència seva a la TED Conversations de visionat més que recomanat, si bé ara nosaltres ens limitarem a referir-nos al seu llibre El Elemento. Descubrir tu pasión lo cambia todo, publicat per Conecta. Nosaltres hem utilitzat la versió Kindle del mateix llibre.

El llibre és definit pel propi Robinson a la Introducció del llibre com un homenaje a la impresionante variedad de habilidades y pasiones humanas y a nuestro extraordinario potencial de crecimiento y desarrollo (Kindle posició 145-147).

No podríem estar més d’acord amb aquesta definició, i com a persones sensibles a la Música ens identifiquem del tot amb les propostes educatives trencadores de Robinson. Robinson fa una crítica demolidora al sistema educatiu vigent tant a Europa com a Estats Units. Es mostra fermament contrari la jerarquització de les assignatures i l’abandonament de les arts. Critica també l’homogeneïtzació, els tipus d’avaluació, les proves estandaritzades, els tests d’intel·ligència...

Pensem que, en aquest cas concret, la millor manera de presentar-te el llibre és fer ho a través d’una petita selecció de fragments que ens permetran fer-nos una idea del seu concepte de creativitat, element, mancances de l’ensenyament...

Acceptes la proposta?




La mayoría de las personas creen que la inteligencia y la creatividad son cosas totalmente diferentes: que podemos ser muy inteligentes y no ser muy creativos, o muy creativos pero no muy inteligentes. Para mí, esto indica que existe un problema fundamental. Gran parte del trabajo que realizo con algunas organizaciones consiste en demostrar que la inteligencia y la creatividad van de la mano. Estoy convencido de que no se puede ser creativo y no actuar inteligentemente. Del mismo modo, la forma más elevada de inteligencia consiste en pensar de manera creativa.


También hay mitos en torno a la creatividad. Uno de ellos es que solo la gente especial es creativa. Esto no es cierto. Todo el mundo nace con tremendas capacidades creativas; la cuestión está en desarrollarlas.

Ken Robinson y Lou Aronica. EL ELEMENTO (Posición en Kindle 1158-1160). Edición de Kindle


Estar en tu Elemento no es solo una cuestión de capacidad natural. Conozco a muchas personas que por naturaleza son muy buenas en algo pero que no sienten que ese algo sea la vocación de su vida. Para estar en tu Elemento necesitas algo más: apasionarte.

Ken Robinson y Lou Aronica. EL ELEMENTO (Posición en Kindle 577-579). Edición de Kindle.


Cuando estamos en nuestro Elemento, sentimos que estamos haciendo lo que se supone que tenemos que estar haciendo y siendo lo que se supone que tenemos que ser. También el tiempo se siente de forma distinta en la zona. Cuando se está conectado de esta manera con nuestros más profundos intereses y nuestra energía natural, el tiempo tiende a pasar más rápido, con mayor fluidez.

Ken Robinson y Lou Aronica. EL ELEMENTO (Posición en Kindle 1704-1710). Edición de Kindle


El hecho es que, dado los desafíos a los que nos enfrentamos, la educación no necesita que la reformen: necesita que la transformen. La clave para esta transformación no es estandarizar la educación sino personalizarla: descubrir los talentos individuales de cada niño, colocar a los estudiantes en un entorno en el que quieran aprender y puedan descubrir de forma natural sus verdaderas pasiones. La clave está en adoptar los principios fundamentales del Elemento.

Ken Robinson y Lou Aronica. EL ELEMENTO (Posición en Kindle 4411-4415). Edición de Kindle


El plan de estudios de la educación del siglo XXI debe transformarse radicalmente. He descrito la inteligencia como diversa, dinámica y singular. He aquí lo que esto significa para la educación. Primero, tenemos que suprimir la actual jerarquía de las asignaturas. Dar mayor importancia a unas asignaturas que a otras solo consolida los anacrónicos supuestos del industrialismo y ofende el principio de diversidad. Demasiados estudiantes pasan por una educación en la que se marginan o desatienden sus talentos naturales. El arte, las ciencias, las humanidades, la educación física, las lenguas y las matemáticas tienen idénticas y centrales contribuciones que hacer en la educación de un alumno. Segundo, tenemos que cuestionar la idea de las «asignaturas». Durante generaciones hemos fomentado la creencia de que el arte, las ciencias, las humanidades y el resto son totalmente diferentes entre sí. Pero la verdad es que tienen mucho en común. Hay mucha técnica y objetividad en el arte, de la misma forma que hay pasión e intuición en las ciencias. (...) Tercero, el plan de estudios tiene que ser personalizado. El aprendizaje acontece en la mente y el alma de los individuos, no en las bases de datos de exámenes tipo test.

Ken Robinson y Lou Aronica. EL ELEMENTO (Posición en Kindle 4582-4599). Edición de Kindle


Uno de los problemas esenciales de la educación es que la mayoría de los países someten a sus colegios al modelo de control de calidad de las cadenas de comida rápida cuando, en lugar de eso, deberían adoptar el modelo Michelin. El futuro de la educación no está en estandarizar sino en personalizar; no en promover el pensamiento grupal y la «despersonalización», sino en cultivar la verdadera profundidad y el dinamismo de las habilidades humanas de todo tipo. En el futuro, la educación tiene que ser Elemental.

Ken Robinson y Lou Aronica. EL ELEMENTO (Posición en Kindle 4636-4641). Edición de Kindle


T'oferim alguns links amb informació relativa a l'autor i els seus llibres:

"Òpera en texans" és un meravellós programa televisiu d'òpera de caràcter divulgatiu. Els seus responsables capitanejats per baríton Ramon Gener fan un gran desplegament d’imaginació per aconseguir un objectiu essencial: fer amena l’òpera i contribuir a la seva popularització.

Durant tres temporades des del 2011 ens han acostat, des d’òptiques desenfadades, a títols com , Carmen, Parsifal, Turandot, Don Giovanni, Porgy and Bess, Rigoletto, Fidelio, Lulu, Aída, La flauta Màgica... i molts altres.

Han aconseguit crear un tipus de programa nou tal i com pretenien: que no fos el “clàssic” d’entrevistes ni el de plató, formats als quals ja estem més acostumats.

Milers de persones que mai de la vida havien trepitjat un teatre d’òpera i que pensaven que l’òpera mai no els podia interessar, han seguit amb gran interès els seus programes. Davant d’aquesta evidència només queda fer un gest: felicitar efusivament els responsables d’aquest programa i aprendre d’ells el que es pugui.

En aquest context, em semblaria molt injust no recordar altres programes dedicats a l’òpera emesos per TV3 que van fer història. Marcel Gorgori i Roger Alier ens van fer passar també unes estones exquisides. Era un altre estil! Qui no recorda el Nit D’Arts i el Va d’òpera?

T'oferim els links sobre els tres programes d'òpera que t'acabem de citar:

Anima't a compartir amb nosaltres els teus "referents" personals. Són escriptors? Artistes plàstics? Músics?

 

[contact-form-7 404 "Not Found"]

 

 

 

 

 

 

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies