Entra en l’univers de Mahler i la seva Simfonia núm. 1 Tità

Presentem a Gustav Mahler i la seva Simfonia núm. 1 en Re Major Tità com a preàmbul a quatre entrades més que publicarem sobre aquesta mateixa simfonia Cada una d’aquestes entrades serà una guia d’audició dels quatre moviments que componen aquesta Simfonia núm. 1.

  • El nostre propòsit és facilitar l’audició d’aquesta obra que per damunt de la seva grandiositat i/o complexitat, és una obra de profunda bellesa. Per vegades que l’escoltis, no et deixa mai indiferent.
  • En aquestes entrades trobaràs uns continguts i materials de caràcter divulgatiu, incloses unes presentacions interactives que et permetran sentir-te guiat durant l’audició de cada moviment de la simfonia, i podràs també interactuar-hi.

 

Más que obras musicales, las sinfonías de Mahler son universos en música, construcciones sonoras dilatadas, heterogenéas, en donde los elementos musicales y biográficos se superponen creando una red de significados múltiples y contradictorios.

Por eso, la obra de Mahler necesita no sólo de intérpretes, sino también de divulgadores capaces de hacer aflorar toda la complejidad humana y artística que subyace en sus partituras.

(Revista Scherzo, “Mahler, una vida en sinfonías”, 1 abril 2019)

 

Qui és Gustav Mahler?

Per començar, diguem quatre coses del compositor Gustav Mahler

  • Va néixer el 1860 a Kalĭstě, Bohèmia, Austria-Hongria, (avui República Txeca). Va créixer dins d'una família jueva que parlava alemany, i va estudiar en el Conservatori de música de Viena i Filosofia.
  • En vida va ser més conegut com a director que com a compositor.
  • Va compondre 10 simfonies (la 10ª inacabada), a més de Das Lied von der Erde («Cançó de la Terra», 1908-09), una obra monumental.
  • Va ser director d'òpera a diverses ciutats europees com Kassel, Praga, Leipzig, Pest o Hamburg.
  • Va aconseguir triomfar a l'Europa central on l'antisemitisme era la doctrina oficial. Va convertir-se al catolicisme per a poder accedir al càrrec de director de l'Opera de Viena. És el 1897 quan és nomenat director artístic de l'Òpera Imperial de Viena.
  • Uns anys més tard, el 1907, marxa cap a Nova York: aquí dirigirà el Metropolitan. Dirigirà la Filharmònica els anys 1910-1911
  • Mahler és molt reconegut per la seva producció simfònica, però també és autor de cicles de cançons extraordinaris com Kindertotenlieder («Cançons dels infants morts», 1902) i de la col·lecció Des Knaben Wunderhorn («L'infant del corn meravellós»,1888). El cicle de lieder Eines fahrenden Gesellen («Cançons d'un company viatger», 1883) -obra que citarem en parlar de la Simfonia Titan- són per a veu i acompanyament orquestral
  • El 1907 va ser diagnosticat amb una malaltia de cor que acabaria causant la seva mort el 1911. Aquell mateix any (el 1907) moria la seva filla Maria amb només quatre anys.

 

 

1ª Simfonia Tità de Mahler: idees generals

Ara és el torn d’oferir quatre pinzellades generals sobre la Simfonia num. 1 de Mahler, la protagonista d’aquest cicle d’entrades que hem preparat sobre aquesta obra

 

  • Any composició: 1888.
  • Nom inicial: Poema simfònic en dues parts. Concebuda inicialment com a poema simfònic en dues parts i un total de 5 moviments. Moviments que tenien títols al·lusius al contingut (ex. Dels dies de joventut. Peces florals, fruitals i espinoses; Commedia humana; Naufragat. Marxa fúnebre a la manera de Callot...), al·lusions que Mahler eliminaria en la publicació de l'obra el 1899
  • Estrena: a Budapest, 1889. Va ser considerada molt moderna i no va gaudir de massa bona acollida.
  • Revisió: 1893. Canvi de nom per Titan, supressió del moviment central Blumine. Reestrena a Hamburg, 1893. La durada de la simfonia és d'uns 55 minuts i consta de quatre moviments. El nom ve de la novel·la Titan de Jean Paul Richter.
  • 1r enregistrament: 1939, director Bruno Walter dirigint l'Orquestra de la NBC. En trets generals, aquesta versió accentua els aspectes més lírics i sublims de Mahler.
  • Segon enregistrament: 1940, director Dmitris Mitrópoulos, Simfònica de Minneapolis. Versió menys bondadosa que la de Walter. És una fita en la història de les gravacions mahlerianes i es considera que és un dels acostaments més fidel als desitjos del mateix compositor, Gustav Mahler. Emfatitza canvis rítmics extrems, amb un apassionament desbordant. Major sensació sinistra que demanava Mahler.
  • Orquestració: corda, 4 flautes, flautí, 4 oboès, corn anglès, 3 fagots, contrafagot, 7 trompes, 5 trompetes, 4 trombons, trombó baix, tuba, timbals, bombo, triangle, platets, tam-tam, arpa

 

 

Per saber-ne més

BIBLIOGRAFIA BASICA

  • Estapé, Víctor. (2001). “Mahler, Gustav”. A Gran Enciclopèdia de la musica (vol. 5). Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • Perez de Artega, José Luis (2017) Mahler. Madrid: Musicalia Scherzo
  • Vignal, Marc (1966) Gustav Mahler. Paris: Solfèges [trad. de Ferran Meler, 1991, Barcelona: Edicions 62]
  • Walter, Bruno (1936) Gustav Mahler. Viena, Fischer Verlag [trad. al castellà de Soledad Vivanco, 1ª ed. 1982, Madrid: Alianza Música]

 

Una recomanació especial

Mereix una recomanació molt especial el llibre en català de Joan Grimalt La música de Gustav Mahler (Barcelona, Dux Editorial, 2012)

 

WEBGRAFIA

 

 

ALTRES

 

 

 

Print Friendly, PDF & Email

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies