Simfonia núm. 1 “Titan”, de Gustav Mahler (guia d’audició)

 El nostre propòsit

 

  • Oferir una guia d’audició de la 1ª simfonia de Gustav Mahler, moviment per moviment.
  • Facilitar l’audició d’una obra que, per damunt de la seva grandiositat i/o complexitat (la simfonia dura uns 55 minuts) és una obra de profunda bellesa, colpidora.

 

Qui és Gustav Mahler?

Abans d’entrar en l’anàlisi musical, diguem quatre coses del compositor Gustav Mahler

  • Va néixer el 1860 a Kalĭstě, Bohèmia, Austria-Hongria, (avui República Txeca). Va créixer dins d'una família jueva que parlava alemany, i va estudiar en el Conservatori de música de Viena i Filosofia.
  • En vida va ser més conegut com a director que com a compositor.
  • Va compondre 10 simfonies (la 10ª inacabada), a més de Das Lied von der Erde («Cançó de la Terra», 1908-09), una obra monumental.
  • Va ser director d'òpera a diverses ciutats europees com Kassel, Praga, Leipzig, Pest o Hamburg.
  • Va aconseguir triomfar a l'Europa central on l'antisemitisme era la doctrina oficial. Va convertir-se al catolicisme per a poder accedir al càrrec de director de l'Opera de Viena. És el 1897 quan és nomenat director artístic de l'Òpera Imperial de Viena.
  • Uns anys més tard, el 1907, marxa cap a Nova York: aquí dirigirà el Metropolitan. Dirigirà la Filarmònica els anys 1910-1911
  • Mahler és molt reconegut per la seva producció simfònica, però també és autor de cicles de cançons extraordinaris com Kindertotenlieder («Cançons dels infants morts», 1902) i de la col·lecció Des Knaben Wunderhorn («L'infant del corn meravellós»,1888). El cicle de lieder Eines fahrenden Gesellen («Cançons d'un company viatger», 1883) -obra que citarem en parlar de la Simfonia Titan- són per a veu i acompanyament orquestral
  • El 1907 va ser diagnosticat amb una malaltia de cor que acabaria causant la seva mort el 1911. Aquell mateix any (el 1907) moria la seva filla Maria amb només quatre anys d'edat.

 

 

1ª Simfonia Titan de Mahler: idees generals

Ara és el torn d’oferir quatre pinzellades a la Simfonia num. 1 de Mahler, la protagonista d’aquesta entrada.

 

  • Any composició: 1888.
  • Nom inicial: Poema simfònic en dues parts. Concebuda inicialment com a poema simfònic en dues parts i un total de 5 moviments. Moviments que tenien títols al·lusius al contingut (ex. Dels dies de joventut. Peces florals, fruitals i espinoses; Commedia humana; Naufragat. Marxa fúnebre a la manera de Callot...), al·lusions que Mahler eliminaria en la publicació de l'obra el 1899
  • Estrena: a Budapest, 1889. Va ser considerada molt moderna i no va gaudir de massa bona acollida.
  • Revisió: 1893. Canvi de nom per Titan, supressió del moviment central Blumine. Reestrena a Hamburg, 1893. La durada de la simfonia és d'uns 55 minuts i consta de quatre moviments. El nom ve de la novel·la Titan de Jean Paul Richter.
  • 1r enregistrament: 1939, director Bruno Walter dirigint l'Orquestra de la NBC. En trets generals, aquesta versió accentua els aspectes més lírics i sublims de Mahler.
  • Segon enregistrament: 1940, director Dmitris Mitrópoulos, Simfònica de Minneapolis. Versió menys bondadosa que la de Walter. És una fita en la història de les gravacions mahlerianes i es considera que és un dels acostaments més fidel als desitjos del propi compositor, Gustav Mahler. Emfatitza canvis ritmics extrems, amb un apassionament desbordant. Major sensació sinistra que demanava Mahler.
  • Orquestració: corda, 4 flautes, flautí, 4 oboès, corn anglès, 3 fagots, contrafagot, 7 trompes, 5 trompetes, 4 trombons, trombó baix, tuba, timbals, bombo, triangle, platets, tam-tam, arpa

 

 

1ª Simfonia Titan de Mahler: guia audició moviment per moviment

Després dels preàmbuls, és el torn d’escoltar i tractar de comprendre la simfonia la simfonia Titan de Mahler

Primer moviment: Langsam, schleppend. Wie ein Naturlaut («Lent arrossegat. Com un so de la Natura»)

Imatge sortida sol

https://www.flickr.com

Definit com una oda a la natura: evocació dels despertar del dia. Aquest despertar de la natura representa en sentit figurat el naixement del Tità, l’heroi present en l’obra.

Seguiria l’esquema formal “sonata” és a dir, en tres parts: Exposició- Desenvolupament- Reexposició. Abans de l’exposició, però, compta amb una breu introducció.

El moviment dura -en la versió de Gustavo Dudamel dirigint la Filharmònica de Los Angeles- 16 minuts.

 

El “guió” molt simplificat d’aquest moviment és el següent:

Introducció. Obertura amb un començament únic, inoblidable i misteriós sobre un La de les cordes  dividides i repartides en 7 octaves.  Aquest tema d’aproximadament minut i mig simbolitza el despertar de la natura. Es van presentant motius que aniran reapareixent al llarg de tot el moviment.
Així sona el primer minut de la simfonia:

S’anticipen les fanfares i el motiu del cucut (intervals de 4ª). Així sona aquest passatge:

 

Exposició: sentim una primera referència directa a uns dels lied (cançó) que componen Eines fahrenden Gesellen (“Cançons d’un company viatger”): en concret el Ging heut’ morgen über’s Feld

Observa com sona el lied del propi Mahler i com el “reaprofita” o recupera en la simfonia:

 

 

 Desenvolupament: estem en el desenvolupament, una secció llarga que comença amb una variació de la introducció, i en què les trompes ens presentaran una marxa en forma de fanfara seguida dels temes de l’exposició combinats. Sentim-ne un petit fragment:

 

 Segueix una reexposició, la qual té un aire triomfal, d’apoteosi. Sona així:

 

 El moviment acaba amb una coda que sona així:

 

 

És el moment d’escoltar el primer moviment de la simfonia sencer: tria el format vídeo o l’àudio en streaming de Spotify

 

 

 

 

 

Segon moviment: Kräftig bewegt, doch nicht zu schnell, «Amb força però no massa ràpid»

https://www.flickr.com/

Aquest és el moviment més líric de tota la simfonia i té una durada (en la versió de Dudamel) de 11 minuts. Correspon al Scherzo

 

Hi podem reconèixer les següents parts:

 Evocació d’un Ländler, una dansa de camperols austríaca que sota l’aparença de despreocupació amaga ja moments contradictoris i un xic pertorbadors. La dansa té un ritme ternari i sona així:

 

En la secció central (Trio) apareix un nou Ländler molt líric en forma de vals lent. Sembla un oasi de pau, però s’hi amaguen petites “bromes musicals ” per part de Mahler. Aquest passatge sona així:

 

Retorna el tema de l’scherzo. Observa com el seu tema ja et resulta familiar:

 

 El moviment conclou amb la coda, la qual sona així:

 

 

És el moment d’escoltar el segon moviment sencer: tria el format vídeo o l’àudio en streaming de Spotify

 

 

Tercer moviment: Feierlich ung gemessen ohne zu schleppen, “Solemne i mesurat, sense retardar”

En aquest moviment, d’una durada aproximada d’11 minuts, podem distingir els següents punts de referència:

El moviment comença amb una marxa fúnebre paròdica, un element molt present en les obres de Mahler. Moviment lent. La marxa es basa en un misteriós i estrany cànon amb el popular tema del Frêre Jacques, que s’intercala amb elements de música de cafè i bandes populars.

Pots seguir amb facilitat aquest recurs emprat per Mahler en el següent vídeo.

És clàssic de Mahler juxtaposar elements sublims amb altres grotescos o més sinistres. La marxa fúnebre representa el ritus fúnebre d’un caçador mort a qui li reten un homenatge en forma de seguici fúnebre els animals del bosc. Recordem que aquest moviment de la simfonia havia portat el nom de “Marxa fúnebre a la manera de Callot” en una revisió que en va fer Mahler el 1893. Jacques Callot va ser un dibuixant de començaments el s. XVII

Il·lustració de Jacques Callot

 

 

 Un segon tema té un aire bohemi o hongarès. representa una banda de música popular que companya -amb un cert aire burlesc- els animals en l’enterrament. Sona així:

 

A continuació s’hi reprodueix el tema musical del lied “Die zwei blauen augen” dels Lieder eines fahrenden Gesellen. És un tema molt suau i captivador.

Escolta aquest lied de Mahler, i observa com el recupera a la simfonia 1.

 

I ara observa com Mahler recupera el tema d’aquest lied en la simfonia

 

 

 Segueix la reexposició de la marxa fúnebre tot i que en un altre to. De ben segur que ja et resultarà familiar:

 

 El moviment acaba amb una combinació  dels dos temes musicals.

 

És el moment d’escoltar el tercer moviment sencer: tria el format vídeo o l’àudio en streaming de Spotify

 

 

 

Quart moviment: Stürmisch bewegt. Energich, «Moviment tempestuós. Enèrgic»

https://www.flickr.com

 

El moviment – en la nostra versió de Dudamel, dura 20 minuts- conclusiu de la simfonia és verdaderament dur, podríem dir que violent.

Enfrontament entre l’heroi i les forces del mal. S’hi entreveuen influències de les simfonies de Bruckner i Txaikovski

 

Hi podem anar distingint les següents parts

S’inicia amb una explosió orquestral que ens sacseja i desafia. Dit vulgarment, ens treu la son de les orelles. Tremendo i extraordinari alhora!! Caràcter dramàtic i heroic.

 

Secció de desenvolupament. Transició i inici. Desenvolupament d’una melodia menys intensa.  S’utilitzen elements del primer moviment, per exemple. Els violins són els protagonistes. Tema llarg i que esdevé  angoixant progressivament tal i com podem apreciar en el següent fragment:

 

S’arriba al clímax o moment culminant, que sona així:

 

 Just després del clímax sentim el tema inicial del primer moviment en un tempo molt lent. Reapareix també el cant del cucut. Sona així:

 

 En la reexposició comença més o menys “estable” amb evocació de temes escoltats anteriorment, però s’arriba a un clímax força frenètic amb les fanfares de trompetes. Observem un breu fragment d’aquest passatge tan contrastant i inquietant

 

El moviment, i la simfonia, acaba amb una coda triomfal: representa el triomf de l’heroi sobre el seu destí. Arriba el relaxament després de moltíssima tensió acumulada. Inicialment els instruments de vent fan sonar el primer tema i el de la introducció del primer moviment: una bona manera de tancar la simfonia. Sona així:

 

 

És el moment d’escoltar el quart moviment de la simfonia sencer: tria el format vídeo o l’àudio en streaming de Spotify

 

 

 

Per saber-ne més

BIBLIOGRAFIA BASICA

  • Estapé, Víctor. (2001). “Mahler, Gustav”. A Gran Enciclopèdia de la musica (vol. 5). Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • Perez de Artega, José Luis (2017) Mahler. Madrid: Musicalia Scherzo
  • Vignal, Marc (1966) Gustav Mahler. Paris: Solfèges [trad. de Ferran Meler, 1991, Barcelona: Edicions 62]
  • Walter, Bruno (1936) Gustav Mahler. Viena, Fischer Verlag [trad. al castellà de Soledad Vivanco, 1ª ed. 1982, Madrid: Alianza Música]

 

Una recomanació especial

Mereix una recomanació molt especial el llibre en català de Joan Grimalt La música de Gustav Mahler (Barcelona, Dux Editorial, 2012)

 

WEBGRAFIA

 

 

ALTRES

Meet The Author

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies