Nikolaus Harnoncourt

El prestigiós director Nikolaus Harnoncourt reconeix molt bé el poder transformador i “humanitzador” de la música i de l’art, alhora que es mostra molt pessimista sobre el materialisme creixent de la societat actual i el menyspreu generalitzat a que se sotmet la música.

Diálogos sobre Mozart

El 2016 va ser publicat per Acantilado el llibre de Nikolaus Harnoncourt (1929-2016) Diálogos sobre Mozart. Reflexiones sobre la actualidad de la música.

Es tracta d’un llibre que recull les reflexions d’aquest prestigiós director d’orquestra austríac editades per Johanna Fürstauer i procedents de textos dispersos de Harnoncourt com discursos, entrevistes, notes a programes de concerts o de discos.

L’eix temàtic del llibre és la visió particular —en molts aspectes trencadors— que té Harnoncourt de Mozart, dedicant-se el capítols finals a revisar les òperes de Mozart (Idomeneo, Così fan tutte, Les noces de Fígaro, El rapte del serrall, Don Giovanni…).

En aquesta entrada, però no parlarem de la música de Mozart sinó que ens fixarem en la visió que té Harnoncourt de la música i l’art, i dels riscos que la música clàssica arribi a desaparèixer en poques generacions.

Poder transformador de la música

Nikolaus Harnoncourt

By Marcel Antonisse / Anefo (Derived from Nationaal Archief) [CC BY-SA 3.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons

Per Harnoncourt, l’art i la música juguen un paper transcendental en la vida humana. De fet, és precisament l’art el que distingeix l’ésser humà de la resta d’animals.

La capacitat tècnica que culminaria en els nostres temps amb el món d’Internet i la informàtica, té la seva importància. Ara bé, no deixen de ser artefactes molt evolucionats.

Estableix un paral·lelisme amb la pedra que pot fer servir un simi per trencar una anou: aquesta pedra és una eina, un artilugi. L’ordinador també ho és però més evolucionat.

  • Serà el simi mai capaç de cantar una melodia encisadora o pintar una imatge sobre la pedra?
  • NO
  • Si ho fes el simi seria el primer humà.

Harnoncourt és dels qui pensa que la música transforma la persona.  Res torna a ser igual si et deixes seduir per la bellesa d’una obra de Bach, Mozart o Beethoven.

 

Degradació de la música a la nostra societat

Música dins una societat materialista

La mentalitat tecnicista i materialista dels nostres temps ha arrelat fins i tot a les nostres escoles.

En paraules literals —tot i que amb elements del text remarcats per nosaltres— Harnoncourt diu el següent:

Hoy en días nos parece cien veces más importante la piedra del simio que la imagen dibujada en la piedra. Ésa es la catástrofe de nuestra época, que se fragua en la escuela al exigir un pensamiento lógico. Se exige una lógica simple a la persona que en realidad podría desarrollarun pensamiento inmensamente imaginativo. Y si no demuestra esa lógica siemper no tiene ninguna oportunidad de prosperar. ¡Ojalá los políticos entendieran esto de una vez!  /…/

Un técnico que además de serlo toca el violin es un técnico de categoría, pues una hipétesis genial sólo puede formularla una persona con un pensamiento imaginativo 

Malauradament les preguntes que imperen avui en dia són saber  si la musica pot o no donar-nos diners. Com a molt li atorguem una etiqueta de “bonica”, “balsàmica” i “agradable”. Reduïm la música a una espècie de placebo a l’estrés que comporta la vida quotidiana:

Hoy en día se diría que la gente piensa: ¿Para qué sirve la música? ¡No nos hacemos ricos con la música! Ante esto sólo puedo decir que tienen una idea muy equivocada de la felicidad y de la importancia de la imaginación.

Hoy en día la felicidad se relaciona casi exclusivamente con la satisfacción , con una comida sabrosa, con una vivienda más grande, más bonita. Esta mentalidad evidencia que se han perdido muchos valores. Pero nadie parece darse cuenta. Pronto será demasiado tarde, y entonces lo será irremisiblemente. Nos habremos convertido en los simios que arrojan piedras y que posiblemente también estarán dispuestos a destruirse los unos a los otros 

Dignificació de la música

Parlant de l’ús que solem fer avui en dia de la música de Mozart afirma:

Pensar en Mozart me pone triste; no sólo hemos degradado su música a veladas entretenidas y bonitas, sino que nuestro meterialismo indecible y creciente como un cáncer nos ha condenado a no comprender la necesidad vital de la música, del arte en general, hasta llegar a la situación actual de ruina total

El capítol del llibre titulat Mozart y las herramientas del simio no té desperdici i hi desenvolupa una visió transcendental de l’art i la musica vistos com a subversius:

El arte desenmascara un contenido falso, por eso es peligroso para la tiranía. El arte envalentona, produce una conmoción, nos permite volver a ver y a pensar con claridad: ver de nuevo qué bello es lo bello, qué contundente es lo verdadero, qué espantoso es lo horrible. Por lo tanto, el arte es, y siempre ha sido, peligroso para el poder

Hoy en día  las personas piensan que es posible vivir sin arte y lo convierten en un inonfensivo y provechoso juego de relajación. La razón está a punto de convertirnos en seres inhumanos parecidos a maquinas que sólo son capaces de responder “sí” o “no” 

Més clar no ho pot dir: “La razón no tiene corazón; sin música, el ser humano deja de ser humano”

La música clàssica està en perill d’extinció?

Harnoncourt opina que la música clàssica està condemnada a desaparèixer. Res l’anima a no ser pessimista tot i estar immers en un context cultural europeu privilegiat culturalment.

Així pensa sobre l’educació musical:

Sólo nos queda alentar a las personas que ya conocen por sí mismas la riqueza y la importancia del arte a que no priven de ese conocimiento a sus hijos.

No debemos permitir que se apague la antorcha que todavía conservamos. Si no se va pasando el testigo, tal vez debido a ese gran déficit en la educación pública se haga realidad que en una o dos generaciones se apague por completo.

Y la cuestión es si luego será posible volver a encenderla 

Excel·lent vídeo de Canal 33 sobre Nikolaus Harnoncourt

El següent reportatge emès per Canal 33 és una excel·lent retrat de Harnoncourt. Conté uns passatges entranyables i divertits d’una Harnoncourt assajant amb els músics de l’orquestra que son un encant:

Què opines tu?

Què en penses tu dels criteris de Harnoncourt? Quin futur veus tu a la música dita “clàssica”? Què opines de l’etiqueta “música clàssica”? Observes un divorci de la gent jove amb la música del passat?

Per mantenir els ànims recordem el punt de vista del sempre optimista Benjamin Zander. Val la pena escoltar atentament els primers minuts d’aquest vídeo perquè dóna una resposta rotundament vital a la pregunta de si la música clàssica està o no en risc de morir. Activa el subtitulat a l’idioma que vulguis.  

Consideres significatiu que aquest tipus de vídeo hagi rebut a hores d’ara 10 milions de visites?

 

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies