Èxit d’Ole Bull a Barcelona

L’any 1847 el violinista i compositor Ole Bull va oferir als principals teatres barcelonins una sèrie de concerts que van fer història. Val la pena recordar-los i sobretot assaborir la música d’aquest compositor i virtuós del violí conegut com el “Paganini del Nord”

Qui va ser Ole Bull?

Retrat Ole Bull

Ole Bull (1810-1880) conegut com el “Paganini del Nord” va ser un violinista i compositor romàntic noruec de gran popularitat en vida, si bé avui en dia hagi quedat una mica eclipsat per altres compositors del s. XIX com Paganini, Liszt, Schumann o Chopin.

Malgrat els inicis  de la seva carrera musical no van ser gens fàcils, va aconseguir fama mundial com a violinista. Va fer gires infatigables de concerts viatjant en carruatges i actuant davant audiències multitudinàries arreu del món.

Va buscar aconseguir un grau de virtuosisme pràcticament límit, arribant a tocar amb les quatre cordes juntes, per exemple. Era un profund coneixedor del propi instrument i va introduir petits canvis que repercutien en els efectes musicals anhelats.

Rebé els elogis dels compositors més destacats de l’època com Schumann i Liszt, i acabaria fent una immensa fortuna.

Va estar diverses vegades a Estats Units per actuar com a violinista. Va comprar-s’hi uns terrenys de 45 Km², zona que anomenaria Nova Noruega i que avui en dia és el Parc Natural Ole Bull. Ell pretenia construir-s’hi un castell.

Se’l considera un precursor de la identitat noruega i el fundador del romanticisme nacional noruec. L’any 1850 va fundar El Teatre Noruec a Bergen.

 

Aquest petit vídeo del també violinista noruec Arve Tellefsen ens servirà per aproximar-nos a la música d’Ole Bull:

 

 

Ole Bull a Barcelona

PrincipalBarcelona
Ole Bull va oferir un total de vuit concerts a Barcelona.

Els seus dos primers concerts al  Teatre Principal (antic Teatre de la Santa Creu) a finals de juny del 1847. I els altres sis al Gran Teatre del Liceu durant la primera quinzena de juliol del 1847, és a dir quan només feia tres mesos que s’havia inaugurat.  És en aquest escenari on Ole Bull presenta al públic major nombre i varietat d’obres.

Molt podríem dir sobre aquests dos teatres i sobre el tipus de funció en què s’encabien les actuacions dels concertistes, però l’espai d’aquesta entrada no ho permet. Ara bé, quedi dit que aquests concerts en absolut tenien el format actual sinó que s’inserien en funcions en les quals es barrejaven diversos gèneres (teatre, música i ball)

 

 

Ole Bull va tenir molt èxit a la ciutat. Segons el crític de l’època Pau Piferrer, l’èxit d’Ole Bull no tenia antecedents a Barcelona. S’oblida del cas de Franz  Liszt un parell d’anys abans?:

Ningún artista hasta ahora había alcanzado en Barcelona un triunfo tan completo como Ole-Bull; y su grande ovación es comparable a la que tuvo en Valencia, pues acabado el concier­to fue acompañado con hachas a su posada por un gran número de sus admiradores, y la orquesta del mismo teatro le tributó un digno homenaje haciéndole una serenata debajo la ventana de su cuarto

(Diario de Barcelona, 29 juny 1847)

 

Repertori

Algunes de les peces que va tocar són les següents:

 

1. La verbena de San Juan, OLE BULL. The Norwegian Radio Orchestra. Annar Follesø (violí)

No fa molts anys que Harald Herresthal va descobrir la partitura a la biblioteca del Palacio Real de Madrid d’aquesta obra musical d’inspiració clarament espanyola. L’obra té un ritme i un aire inconfusiblement espanyolistes.  Ole Bull la va compondre per a la reina Isabel II lany 1846 mentre estava de gira per Espanya.

Segons Harald Herresthal —màxima autoritat en Ole Bull— aquest compositor va ser el primer en donar categoria d’art a la música popular

 

2. Ole Bull, Polacca guerriera. Bergen Philharmonic Orchestra. Ragnhild Hemsing (violí)

Estem davant una obra de caràcter virtuosístic amb la qual Ole Bull va obtenir molt d’èxit en les seves gires.

SABIES QUE…

ESTÀS DAVANT UNA INTERPRETACIÓ D’UN MÈRIT I UNA HISTÒRIA MOLT ESPECIAL

Les violinistes Ragnhild i Eldbjørg Hemsing van rebre l’encàrrec de tocar música d’Ole Bull durant els actes de commemoració del bicentenari del naixement d’aquest compositor compatriota seu. Van proposar-se descobrir el “so genui Ole Bull“, i per fer-ho possible van recórrer indrets significatius per Ole Bull i van conèixer personatges vinculats a l’univers sonor d’Ole Bull.

De tota aquesta magnifica aventura en va sortir un fascinant documental i una música indescriptible

https://www.musikhana.com/ole-bull-documental

 

 

A continuació tens la versió d’Arve Tellefsen de la mateixa obra:

 

 

3. Niccolò PAGANINI, Carnaval de Venècia. The Chamber Orchestra of Europe. Salvatore Accardo (violí)

Aquesta obra de Paganini va ser sovint interrpetada per Ole Bull. Són unes variacions per a violí i orquestra compostes per Paganini l’any 1817  sobre un tema poular durant les celebracions de les festes del carnaval venecià.

 

4. Ole Bull, Variacions sobre temes de Bellini. Bergen Symphony Orchestra. Arve Tellefsen (violí)

Era molt habitual que els intèrprets de l’època fessin composicions basades en temes que fossin molt coneguts per al públic, i en el segle XIX el repertori més de moda en els teatres era l’òpera italiana. Moltes d’aquestes transcipcions eren de molta categoria i només cal pensar en el cas de Liszt, que en va compondre moltes d’una qualitat excepcional. Ole Bull era a més un gran admirador de Bellini.

 

I la crítica què diu? Com respon en públic?

El concert d’Ole Bull a Barcelona més comentat des del Diario de Barcelona va ser el seu primer concert al Teatre de la Santa Creu el dia 27 de juny del 1847.

Després de repassar la biografia de l’artista (admetent que s’agafaven les dades de la “Revista Britànica”) Pau Piferrer escrivia una molt extensa ressenya al “Diario de Barcelona” del dia 29 de juny de la qual reproduïm algunes frases il·lustratives [salts de línia i remarcats són sobreafegits]:

 

No bien hubo comenzado el primer solo del mismo que ya sorprendió a todo el público; pues al oír aquella larga “fer­ma­ta” en la que tocando simualtáneamente y a la vez las cuatro cuerdas de su magnífico violín de Gaspar da Saló  pareciónos oír una armonía celestial y producida por una mano sobrehuma­na; cuyo solo arranque ya descubrió la rara habilidad del artista.

 

Sólo a Ole-Bull hemos oído la dificultad, que parece insuperable, de hacer en el género picado los rápidos arpegios a cuatro cuerdas, y a nadie como a él producir con tanta facilidad, limpieza y claridad los dulces sonidos armónicos o flautados que con tanta frecuencia embellece sus más difíciles pasos, ya igualándolos en robustez a los sonidos naturales del instrumento o ya dejándolos percibir a penas para imitar como en eco alguna frase de sus cantábiles.

 

El violí Gasparo da Salò d’Ole Bull també crida molt l’atenció i s’afirma que té més de 300 anys d’antiguitat, que té un preu incalculable, i que en el mànec té una escultura de Bienvenuto Cellini. S’afegeix que havia estat propietat d’un aficionat vienès i que li havia costat a Ole Bull 20.000 francs

 

Per saber-ne més

Fonts molt bàsiques sobre el tema

 EFE (31 maig 2010) Bicentenario del violinista Ole Bull, que dedicó una obra a Isabel II, La voz de Galicia, recuperat de https://www.lavozdegalicia.es/noticia/cultura/2010/05/31/bicentenario-violinista-ole-bull-dedico-obra-isabel-ii/00031275296765461607160.htm

• Franco Crespo, Juan (2010) Bicentenario de Ole Bull (Noruega) [entrada de blog] Cultura educativa. Recuperaet de: http://www.cultureduca.com/blog/bicentenario-de-ole-bull-noruega/

 Ole Bull (30 d’octubre 2016). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 12 de febrer 2018 de https://ca.wikipedia.org/wiki/Ole_Bull

El següent reportatge de RTVE és ideal per conèixer els orígens del Gran Teatre del Liceu i la seva relació amb l’entremat cultural i social de la seva època… sense oblidar, és clar, la seva difícil coexistència amb el Teatre Principal

Clica sobre la foto per accedir-hi!

 

Fonts més especialitzades

 Alier, Roger (2013). El Gran Teatre del Liceu. Edicions 62: Barcelona

• Comellas, Montserrat (1997)  L’activitat concertística a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX, Aproximació històrica  [tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona

• Haugen, Einar; Cui, Camilla (1993). Ole Bull: Norway’s Romantic Musician and Cosmopolitan. University of Wisconsin: Wisconsin

 

 

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies