El carnaval dels animals de Saint-Saëns I

Primera part de la presentació del Carnaval dels animals de Saint-Saëns. És una obra coneguda arreu del món pel seu bon humor. Coneixeràs una mica aquest compositor i els primers números de l’obra que imiten el lleó, les gallines, els  hemions, les tortugues, els elefants, els cangurs, l’Aquàrium i els burros! 

 

Gaudeix de la música i de la inspirada selecció de vídeos!

 

Qui és Camille Saint-Saëns?

Retrat de Saint-Saëns

Camille Saint Saëns (1835-1921) va ser un pianista, organista i compositor francès. Va ser un nen prodigiós. De fet, se’l coneixia com “el Mozart francès”. Abans dels cinc anys ja componia peces per a piano; als sis va ser acceptat com a alumne del virtuós Camille Stamaty, i als deu ja debutava com a pianista a la prestigiosa Sala Pleyel de París.

Va estudiar piano, orgue i composició al Conservatori de París, i a 24 anys ocuparia el càrrec d’organista a la Madelaine (París), un càrrec que mantindria fins al 1877. Liszt va afirmar que Saint-Saëns era el millor organista del món, i el va ajudar a estrenar la seva òpera Sansó i Dalila a Weimar l’any 1877.

Així i tot, va rebre crítiques per conservador i massa academicista, i encara ara la seva producció es valora com a tècnicament molt correcta però poc inspirada.

Va ser un home de gran cultura, cosa que el portà a escriure sobre temes científics, artístics, poesia, articles sobre política, acústica, etc. Fins i tot va escriure una obra filosòfica amb la qual s’anticipava a l’existencialisme.

El 1871 va fundar amb Romain Bussine la Société Nationale de Musique amb l’objectiu de promoure la nova música francesa: van estrenar obres d’autors com Fauré, César Franck, Édouard Lalo, i el mateix Saint-Saëns.

 

Obra musical de Camille Saint-Saëns

Saint-Saëns va compondre un extens catàleg d’obres incloent tots els gèneres (molta música de cambra, 3 simfonies numerades, 13 òperes, 5 concerts per a piano i orquestra, 3 concerts per a violí i orquestra, 2 concerts per a violoncel, música per a orgue…). Les obres seves més populars avui en dia són l’òpera Sanson i Dalila (1877), la Dansa macabra  op. 40 (1874), la Simfonia amb orgue (1885-86) i el Carnaval dels animals (1886).

 

 

El Carnaval dels animals de Saint-Saëns

Carnaval dels animals, Saint-Saëns. Partitura.

Introducció

El Carnaval dels animals” ha esdevingut l’obra més emblemàtica de Sain-Saëns tot i les seves curioses circumstàncies de creació. És una obra desbordant d’imaginació utilitzada com a recurs educatiu en infinitat de centres escolars d’arreu del món.

Es pot definir com una gran fantasia zoològica: una espècie de suite de 14 peces cadascuna de les quals descriu un animal (burros, peixos, ocells, cigne, cucut…i els pianistes contemplats com animals de practicar escales a gran velocitat!).

Va ser composta en clau humorística. Per això que Saint-Saëns no volia que es difongués fins després de la seva mort per no danyar la seva reputació personal. Va fer una excepció amb la part de “El cigne”. L’obra en conjunt només va ser interpretada només una vegada abans de la seva mort. Concretament, durant el carnaval del 1886 amb un grup d’amics músics. Això no obstant, és la seva obra més famosa.

Està escrita per 2 pianos, 2 violins, 1 viola, 1 violoncel, 1 contrabaix, 1 flauta, 1 clarinet, 1 harmònica de vidre (substituïda en general per la celesta) i 1 xilòfon.

Saint-Saëns atorga una instrumentació particular per a cada peça. I a l’última, utilitza tot el conjunt instrumental descrit perquè que fa un compendi de tots els animals del carnaval.

Per acabar, Saint-Saëns pretén en alguns moments ridiculitzar altres compositors coetanis, tal com anirem veient.

 

Presentació musical. Primera part

 

Introducció i marxa reial del lleó

L’obra comença amb els dos pianos tocant a ritme àgil. Ben aviat els instruments de corda i en un registre greu imiten la desfilada dels lleons. Se sent una marxa majestuosa amb un ritme molt característic. Els dos pianos toquen ràpides escales cromàtiques ascendents i descendents per imitar els inquietants rugits dels lleons. Ho fan com si volguessin imposar-se als instruments de corda, els quals són  més melodiosos. Per últim,  sentim com els instruments de corda greus acompanyen als pianos.

Gallines i pollets

Peça amb música purament imitativa. El cloqueig de les gallines està imitat pel piano i el violí, mentre que el clarinet imita el cant del gall. Al final de la peça el primer violí és el que reprèn el cloqueig de la gallina.

Hemions

Per figurar les curses ràpides dels hemions (burros salvatges asiàtics), el piano interpreta escales musicals a gran velocitat.

Tortugues

En aquest passatge s’utilitza la cèlebre música can-can d’Offenbach. Ara bé, amb un tempo extremadament lent per a evocar el moviment lent de les tortugues. És un moment molt original. Ho interpreten el piano i el quintet de corda format per 2 violins, viola i violoncel.

L’elefant

Qui millor que un contrabaix per la seva tessitura grau per imitar a un elefant? Balla un vals en ritme ternari amb caràcter elegant i reposat. L’acompanya el piano.

Estem davant una nova “broma” de Saint-Saëns: utilitza el tema de la dansa dels Silfs de Berlioz (“Condemnació de Faust”), però interpretat en un registre més lent i greu: l’original, en canvi, és molt més àgil i eteri.

Al final, es pot sentir breu al·lusió de l‘Scherzo de Mendelssohn a “Somni d’una nit d’estiu”.

 

Cangurs

Dos cangurs saltironegen tot fent petites paradetes. Els dos pianos imiten els cangurs a la meravella tot alternant instants amb accelerants i retardants en diferents acords.

 

Aquàrium

A l’inici, sentim una melodia enigmàtica que ens fa somiar amb els peixos movent-se lentament en el mar. La interpreten els pianos, els instruments de corda, la flauta i el glockenspiel.

Saint-Saëns anirà repetint un motiu melòdic cada vegada a mig to més greu per figurar com anem baixant al fons del mar.

Per acabar, la celesta toca uns acords en glissando per donar la sensació que pugem de nou a la superfície.

 

Personatges de les llargues orelles

Per tal d’imitar els brams dels burros, Saint-Saëns utilitza els dos violins. A l’inici de la peça aquests brams són cada vegada més ràpids, per tornar al final a alentir-se.

Hom creu que aquesta peça dedicada als burros anava, en realitat, dirigida als crítics musicals.

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies