Sonata num 8 op 13 de Beethoven per dins (1ª part)

Aquesta entrada forma part d’un cicle de 3 articles dedicats a la sonata núm 8 de BEETHOVEN, en què plantegem un REPTE: fer que  TOTHOM pugui comprendre a grans trets quina és l’estructura o forma que s’amaga darrera una sonata. Així és que aconsellem que aquest grup d’entrades es llegeixi per ordre, essent la primera amb caràcter introductori la següent: htpps://musikhana.com/sonates-piano-beethoven

 

ANALISI PRIMER MOVIMENT: PROCÉS PROPOSAT 

1 2 3 4
Presentació de la sonata núm 8 per a piano de Beethoven Distinció entre sonata (composició musical generalment en tres moviments per a instrument solista) i forma sonataAllegro de sonata  Anàlisi del primer moviment de la sonata núm 8 de Beethoven: forma sonata ACTIVITAT FINAL: audició-anàlisi de la música en un vídeo de Musikhana per tal que escoltis la música reconeixent en quina secció del moviment et trobes

Informació sobre la sonata

Va ser escrita entre els anys 1798 i 1799 quan Beethoven tenia 28 ó 29 anys. Aquesta sonata és l’obra més avançada del seu primer període compositiu. Dedicada al Príncep Karl von Lichnowsky

El sobrenom de patètica és possible que li hagués atorgat el propi editor i que Beethoven l’hagués acceptat.

Estem davant una de les obres més conegudes del compositor.

Consta de tres moviments, essent el primer el més complexe i també el més extens:

1. Grave, Allegro di molto e con brio

2. Adagio cantabile

3. Rodó: Allegro

Es impossible establir una durada “definitiva” de cada moviment perquè pot canviar ostensiblement entre els intèrprets. Per posar un exemple, l’Adagio a mans de Glenn Gould dura 4’43”, mentre que Claudio Arrau proposa una versió molt més lenta que dura 6’19”. O el Rondó final a mans de Glenn Gould dura 3’46” mentre que la versió de Fischer dura 4’40”. La diferència també és fa notòria en el cas del primer moviment, si bé podem establir una durada aproximada de 9’40”

El primer i últim moviment tenen un caràcter apassionat i tumultuós, mentre que el central (l’Adagio) és tranquil i molt més dolç.

Estem davant una sonata amb molts dels trets distintius de la música pianística de Beethoven, és a dir, textura densa, ús freqüent d’octaves, forts contrastos, intensitat.

 

Així sona aquesta sonata num. 8 íntegra a mans de Daniel Barenboim:

 

Sonata i forma sonata: són el mateix?

NO, i això és important de tenir-ho molt clar per evitar confusions. El terme “sonata” el podem aplicar a dos conceptes diferenciats:

1. Com hem vist a l’entrada introductòria, a una obra per a un o més instruments solistes, generalment en varis moviments. Durant el Classicisme (Mozart, Haydn, Beethoven…) aquestes sonates solen tenir 3 moviments: ràpid- lent- ràpid

2. Un tipus d’estructura musical molt utilitzat pels compositors del Classicisme i del Romanticisme sobretot pels primers moviments de les sonates, quartets o simfonies. Per entendre’ns -i dit de forma barroera-, seria l’esquema intern que segueixen aquestes composicions.

En síntesi, podem utilitzar aquest terme per referir-nos a una composició en conjunt (ex. una sonata per a piano de Mozart, una sonata per a violí de Mozart…) o bé per referir-nos a l’esquema intern dels primers moviments d’aquestes sonates, quartets o simfonies.

A partir d’ara ens centrarem en la segona accepció del terme

 

La forma SONATA o ALLEGRO DE SONATA acostuma a tenir tres grans parts:

1. EXPOSICIÓ: consta de dues seccions, cadascuna de les quals pot tenir un tema musical o més. En el cas que analitzarem, la segona secció (B) consta de tres temes musicals (B1 B2 i B3) La secció B acostuma a canviar de tonalitat: per exemple, si la sonata esta en Do Major, passaria a Sol Major (to de dominant).

No hi ha pauses entre aquestes dues seccions, sinó que un petit motiu musical compleix la funció de transició o pont.

El motiu de transició utilitzat per  Beethoven a la sonata 8 per unir les seccions A i B de l’Exposició sona així:

Tornem-lo a escoltar amb les primeres notes de B per veure com no hi ha pauses entre mig:

 

2. DESENVOLUPAMENT: en aquesta part, el compositor acostuma a agafar motius musicals ja presentats a l’Exposició i els reelabora. A més, volgudament crea una sensació d’inestabilitat a base d’anar fent canvis de tonalitat. Sense entrar en tecnicismes, direm que cada to proporciona a la música un determinat color sigui més alegre o més trist; més brillant o no tant, etc

3. REEXPOSICIÓ: en aquesta part es reexposa els temes presentats a l’exposició, si bé ara ambdues seccions (A i B) estaran en el to principal.

 

Representació gràfica de la forma sonata:

Primer moviment de la sonata núm 8

Esquema formal

El primer moviment de la sonata num. 8 que ara mateix estem analitzant, segueix a grans trets l’esquema formal vist en l’apartat anterior (EXPOSICIÓ- DESENVOLUPAMENT- REEXPOSICIÓ) si bé amb algunes particularitats.  En concret, el compositor introdueix una introducció inicial (el Grave) i una coda al final preludiada pel mateix tema del Grave.

Val a dir que la coda no és més que un passatge musical que té per funció tancar una idea completa (cadencial). Dit en altres paraules, la coda serveix  per marcar el final d’ una secció completa d’una obra o de la pròpia obra en conjunt.

La coda final d’aquest moviment de sonata SONA AIXÍ:

 

Així doncs, l‘esquema resultant del moviment que estem estudiant és el següent:

Forma sonata (Beethoven)

Reconeixement melòdic dels temes del moviment

Abans de veure el vídeo final, recomanem que escoltis una o més vegades els temes de la Introducció i els de la l’EXPOSICIÓ ( i reexposició) per separat. Si ho fas, després et serà més fàcil seguir el vídeo final amb l’àudio complet.

El moviment comença amb una introducció, anomenada Grave a la partitura. El seu caràcter és solemne i imponent. Dóna el sobrenom de Patètica a la sonata.

La cèlula melòdica i rítmica d’aquesta introducció repareixerà en altres moment del moviment: de forma clarísisma, a l’inici del desenvolupament i just abans de la coda final del moviment. No es limita a reparareixer en aquest primer moviment, sinó que ho fa en els altres moviments de la sonata proporcionant-li un sentit d’unitat. En aquestes reapararicions el tema es transforma en major o menor mesura.

SONA AIXÍ:

 

L’EXPOSICIÓ s’inicia amb el que hem anomenat secció A. El seu tema musical correspon és com una sacsejada pel seu caràcter fort i enèrgic. Contrasta i molt amb el tema del Grave: és molt més ràpid, viu, gairebé agressiu.

SONA AIXÍ:

 

 Després d’aquest tema A tan intens, arriba la secció B amb tres temes ben diferenciats: B1 B2 i B3
El B1 suposa un contrast molt notori amb l’A: és més melòdic, senzill i pràcticament humorístic.

SONA AIXÍ:

 

 El B2 està format per dues frases pràcticament idèntiques que es poden reconèixer fàcilment.

SONA AIXÍ:

 

 EL B3 SONA així:

 

 

Anàlisi-Audició del moviment: activitat PRÀCTICA

Com t’havíem anunciat, hem preparat per a tu un vídeo en què se’t proposa una activitat per a escoltar activament el moviment que has estat treballant de Beethoven. Has  de tenir activats els altaveus i disposar de 10 minuts per escoltar el moviment íntegre de la sonata:

Meet The Author

2 Comments

  1. Pingback: Sonata num 8 op 13 de Beethoven per dins (2ª part)

  2. Pingback: Beethoven: Sonates per a piano

Leave Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies